tag:blogger.com,1999:blog-143705402024-03-05T05:46:46.954+00:00CarnerianaInformació i materials sobre Josep Carner i la seva obraJaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.comBlogger54125tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-83542624347259786442015-07-20T14:45:00.002+00:002015-07-20T15:16:41.310+00:00Darrer somni de CarnerSóc molt de Josep Carner. A part del gran poeta de Barcelona, amb obres significatives com <i>Els fruits saborosos</i> (1906), que imposa el model de poètica noucentista, Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) va dedicar part important de la seva inventiva a les traduccions. Impulsat per l’afany noucentista d’obrir el país a Europa, va portar al català obres clàssiques de la literatura estrangera, entre les quals <span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 18px;">—</span>un monument de la traducció<span style="background-color: white; color: #545454; font-family: arial, sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 18px;">—</span><i> Els papers del Club Pickwick</i>, de Dickens, editat dins <i>A Tot Vent</i>, d’Edicions Proa, el 1931. Un <i>Pickwick</i> que, com s’acostuma a dir, millora la versió original i confirma Carner com el malabarista idiomàtic que era.<br />
<br />
Jo tinc el <i>Pickwick</i> del 1972, que va reeditar Edicions Proa de la mà del mecenes perfumista J.B. Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd, l’<i>aftershave</i> ataronjat que picava tant; el 1964, en una demostració insòlita de personalitat i força, Cendrós va retornar l’editorial exiliada a casa (en aquest cas Barcelona), sota el franquisme!, des de Perpinyà. Amb el retorn de la col·lecció <i>A Tot Vent</i>, el gran clàssic novel·lístic de Proa, que el mateix pare Cendrós, com tants altres lectors, col·leccionava i llegia amb delectança als anys 30, s’unien d’una tacada dos mons que havien quedat aïllats, aquells prodigiosos i esperançats anys 30 inicials, simbolitzats per la moderna col·lecció taronja de Proa, i la generació dels 60 d’en Cendrós, igualment significada per la voluntat de renaixement cultural, protagonitzada per actors d’excepció, activistes que valien per un exèrcit sencer, Aramon, Carulla, Oliver, Riera, Rubió, Vallvé... o el mateix Cendrós, que vetllava, entre altres, per la reedició de llibres com aquest <i>Pickwick</i> de Carner. <a href="http://www.ara.cat/firmes/genis_sinca/darrer-somni-Carner_0_1395460508.html" target="_blank">[+]</a><br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Genís <b>Sinca</b>, "<a href="http://www.ara.cat/firmes/genis_sinca/darrer-somni-Carner_0_1395460508.html">El darrer somni de Josep Carner"</a> (<i>Ara</i>, 17-VII-15)
</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfLrUgxKWoE32MOA2towd7afg8F2R7pqhr6johOB9VSDxCXiHD6kC6nK2rqief3Lv7UPnNIal3j_VeEKTbnCBDFYcvI7K1Pmia5Pt5pw3lffwtbQbbyhRTsichSEXIZpdMNttUPw/s1600/floi%25CC%2588d-an%25CC%2583os-60.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfLrUgxKWoE32MOA2towd7afg8F2R7pqhr6johOB9VSDxCXiHD6kC6nK2rqief3Lv7UPnNIal3j_VeEKTbnCBDFYcvI7K1Pmia5Pt5pw3lffwtbQbbyhRTsichSEXIZpdMNttUPw/s200/floi%25CC%2588d-an%25CC%2583os-60.png" width="129" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-35036248749971940202014-01-01T19:00:00.002+00:002015-07-20T15:09:29.209+00:00Carner inspira (un blog i més)Carner (més concretament, un fragment d'un vers de Carner) va inspirar el nom d'un blog ara esdevingut en bona part llibre (de lectures de literatura universal), a més: <b>La serp blanca</b>, d'Enric Iborra, ja mencionat a l'entrada anterior de Carneriana. En <a href="http://laserpblanca.blogspot.com.es/2011/06/per-que-la-serp-blanca-es-diu-la-serp.html" target="_blank">aquest apunt</a> Iborra explica l'origen del títol del seu blog, lligat al poema "De lluny estant", de Carner. I recomana <a href="https://sites.google.com/a/laserpblanca.com/la-serp-blanca/jordi-cornudella-comentari-de-de-lluny-estant" target="_blank">aquesta lectura</a> que Jordi Cornudella fa del poema.<br />
<br />
Temps enrere vaig voler escriure alguna cosa sobre la iconografia (o els símbols) dels poemes d'exili de Carner per a un simposi acadèmic, i hi mencionava l'àngel trist amb l'espasa torta que apareix a l'últim vers de "De lluny estant". Entre els participants en aquell simposi hi havia en Jordi, un dels lectors més afinats que conec, que va discutir el que jo deia sobre aquell àngel. De llavors ençà no he estat capaç de posar-ho per escrit en un estat publicable, però en Jordi sí, i potser ja no cal afegir-hi gaire cosa més.<br />
<br />
Tot plegat (Iborra, Carner, Cornudella), com diu el títol, bones companyies.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMlTJCui_Fip3evF1zo8GoKeVByVltrL50Nu29Xl7gOxgo8O_MfpEQTXWYla3HmiAqYGxyAbKUNnglX2aCDzL9TYQ7lLEjaKSxB5S4R0flxNrlOjwVx0wfMkRz9iVi1dwx0dxXwg/s1600/snake_road.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMlTJCui_Fip3evF1zo8GoKeVByVltrL50Nu29Xl7gOxgo8O_MfpEQTXWYla3HmiAqYGxyAbKUNnglX2aCDzL9TYQ7lLEjaKSxB5S4R0flxNrlOjwVx0wfMkRz9iVi1dwx0dxXwg/s1600/snake_road.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMlTJCui_Fip3evF1zo8GoKeVByVltrL50Nu29Xl7gOxgo8O_MfpEQTXWYla3HmiAqYGxyAbKUNnglX2aCDzL9TYQ7lLEjaKSxB5S4R0flxNrlOjwVx0wfMkRz9iVi1dwx0dxXwg/s1600/snake_road.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMlTJCui_Fip3evF1zo8GoKeVByVltrL50Nu29Xl7gOxgo8O_MfpEQTXWYla3HmiAqYGxyAbKUNnglX2aCDzL9TYQ7lLEjaKSxB5S4R0flxNrlOjwVx0wfMkRz9iVi1dwx0dxXwg/s200/snake_road.jpg" width="200" /></a>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-81249172777902886972013-05-15T15:18:00.001+00:002015-07-20T15:10:04.959+00:00Dia revoltAl seu blog <b>La serp blanca</b> (subtitulat "notes de lectura i altres històries", i vinculat a un excel·lent web homònim sobre literatura universal), Enric Iborra fa una lectura i un seguit de <a href="http://laserpblanca.blogspot.com.es/2013/05/el-dia-revolt-de-josep-carner-o-el-dia.html?spref=tw" target="_blank">consideracions</a> (ell i alguns dels comentaris de l'entrada) a partir del poema "El dia revolt", al qual també dedicà la seva <a href="http://undiaenlescarreres.blogspot.com/2012/12/carner-o-lemocio-per-la-independencia.html" target="_blank">atenció</a> fa uns mesos el crític Jordi Galves des d'<b>Un dia en les carreres</b>.<br />
<br />
<i>¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta<br />
i aquests diamants en flors tremoloses d’esglai,<br />
i aquesta claror, com una desfeta ginesta,<br />
que alegra i endola l’espai?</i><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2JWGbHP1WtmeY2_-K20iE59l2znZj0_2QchOFpvYa7sB7IC4EUh7yBS0hr8x6sFSvd0c4Il2PuIxZNp9Pji1xr2KIyXeBQzQUEGDkOEkciqst1jHc2DbBsycnsOUuTaaeMp4HPg/s1600/Carner+disc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2JWGbHP1WtmeY2_-K20iE59l2znZj0_2QchOFpvYa7sB7IC4EUh7yBS0hr8x6sFSvd0c4Il2PuIxZNp9Pji1xr2KIyXeBQzQUEGDkOEkciqst1jHc2DbBsycnsOUuTaaeMp4HPg/s200/Carner+disc.jpg" width="200" /></a><b></b>
Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-57884456036527735492013-03-10T12:02:00.002+00:002015-07-20T15:10:50.367+00:00Totes les bruixes<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL4vBDsmrmDyAAssjl5svNPcO4OJ5qdyWLI_s7W-SODuF4NBN8c6r4BzAEHA64OjQmUmjtg3T6h855tUXgZ8l1XEYjsRcj0O_iQXj6BzxtvFrYMyOJcHHlFKLq0q2ZyqGSBs8pJw/s1600/pluja+vidre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="124" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL4vBDsmrmDyAAssjl5svNPcO4OJ5qdyWLI_s7W-SODuF4NBN8c6r4BzAEHA64OjQmUmjtg3T6h855tUXgZ8l1XEYjsRcj0O_iQXj6BzxtvFrYMyOJcHHlFKLq0q2ZyqGSBs8pJw/s200/pluja+vidre.jpg" width="200" /></a>
<span style="font-size: large;"> </span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">QUAN PLOU</span><br />
<br />
Uns quants amics tenen la tradició, quan plou, d’enviar-se per correu o per missatges telefònics un dels sonets més rodons, evocatius i generadors de sentit de Carner. És un <a href="http://jestunautre.blog.cat/2006/09/15/plou_de_josep_carner/" target="_blank">poema</a> en aparença senzill: es tracta simplement de descriure una pluja intensa que amara tots els racons d’una geografia. «Plou/ a totes les estacions de França». És el final. Fins aquí, un recorregut per l’aigua –una esgarrifança múltiple– que abrillanta els campanars de Normandia i que converteix en carrers negats tots els racons de París o de Niça, i que insisteix sense treva en el seu assalt continu sobre rius i catedrals. Aquesta pluja sense misericòrdia que cau sobre les llambordes malaltes es converteix en protagonista animada del poema i observa: veu només «alguna mà que es mou / fregant un vidre de finestra». Tot el país (i l’ànima) viu sota els efectes d’una borrasca permanent, incansable.<br />
<br />
Els amics que dic coneixen els versos –n’hi ha que se’ls saben de memòria– però quan estan davant la renovada experiència de la pluja, del cel gris i la persistència de les gotes, no poden estar-se de compartir-los una altra vegada. Potser perquè són conscients que les coses que els ajunten són precisament aquestes, ara que no plou tant com abans, ara que episodis com la llevantada d’aquests dies són escassos. Se senten acomboiats, entre ells, en un trajecte on l’aspror desapareix amb un poètic aiguat compartit.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"> Josep M. <b>Fonalleras</b>, <i>El Periódico</i>, 8-III-13</span>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-24889233367897655282012-04-30T18:14:00.000+00:002013-03-10T12:13:12.227+00:00Ens plau la barallaJoan-Josep Isern està fent des del seu bloc, "Totxanes, totxos i maons", una mena d'antologia de les polèmiques periodisticoliteràries catalanes de les darreres dècades, i dedica el cinquè lliurament a Josep Carner i els fantasmes que arrossega (o convoca).<br />
<br />
Ho podeu <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/220176" target="_blank">llegir aquí.</a><br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipXIfB6KNjIEjr0nEYgDMvHJlHMpslYCCKjaUfSYlO7bniyXbBpFMtcRAK8ngtBqM43VtgqZMSH3p-qf-Qi8YjfmYC6iC3MinAvhb4J-ZY0Wqhl5eLl7-QURAcm-nC3JR_fCYvPA/s1600/Goya+Duelo+a+garrotazos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="95" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipXIfB6KNjIEjr0nEYgDMvHJlHMpslYCCKjaUfSYlO7bniyXbBpFMtcRAK8ngtBqM43VtgqZMSH3p-qf-Qi8YjfmYC6iC3MinAvhb4J-ZY0Wqhl5eLl7-QURAcm-nC3JR_fCYvPA/s200/Goya+Duelo+a+garrotazos.jpg" width="200" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-63811901619340291592011-12-03T00:08:00.001+00:002015-07-20T15:13:14.193+00:00El "Canticel" de Toldrà<iframe width="336" height="252" src="http://www.youtube.com/embed/TdXn_86cfEY" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-27482132344239739962011-06-05T15:49:00.001+00:002015-07-20T15:12:56.965+00:00Un homme qui a perdu son passéParaules d'<a href="http://jaumesubirana.blogspot.com/2011/04/un-homme-qui-perdu-son-passe.html" target="_blank">Émilie Noulet l'any 1970...</a><br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibaFIH4oUnfDuSho-z2bHKeznbLthYkg2a3xb634ClGZ1mnITTLAtm0k0Nzd3Hg3ivlr5wMRkeJjxcZV6pJuxDWm42i4vzPXpLK1QYSMcQV8OHVuyknCe9MzBLEiWnXhjJCwPVrw/s1600/Carner+1970.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="149px" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibaFIH4oUnfDuSho-z2bHKeznbLthYkg2a3xb634ClGZ1mnITTLAtm0k0Nzd3Hg3ivlr5wMRkeJjxcZV6pJuxDWm42i4vzPXpLK1QYSMcQV8OHVuyknCe9MzBLEiWnXhjJCwPVrw/s200/Carner+1970.jpg" t8="true" width="200px" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-52103720298525539772011-04-19T10:07:00.001+00:002015-07-20T15:14:26.814+00:00Parcerisas i CarnerDes del bloc <a href="http://provisionals.blogspot.com/" target="_blank">Saragatona,</a> (una visita sempre recomanable) s'evoca la relació (o la mirada) de Francesc Parcerisas sobre Josep Carner amb <a href="http://provisionals.blogspot.com/2011/04/la-pervivencia-i-la-valoracio-de-la.html" target="_blank">un primer capítol</a> ara fa quaranta anys, en el llibre <i>La generació literària dels setanta</i>, comparant "Cançoneta incerta" amb "Napalm", i la <a href="http://provisionals.blogspot.com/2011/04/josep-carner-francesc-parcerisas-2.html" target="_blank">continuació ja al 2009</a> evocant en aquest cas "L'estiu fecund al jardinet".<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiWAmeIcZZ4oQsWqRk4wify1f8yJURYjYA-l9xTYTiN-j0dxzx9X0jamfYvKEvMIrFWJG9qE9CJ5oIZoyssilVmjTzA5DEwMX-N-bklj4jmtlYEUYHRHedu0SAWd4KSLb-mLmZzQ/s1600/Francesc+Parcerisas+poet%25C3%25A0rium.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="111px" i8="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiWAmeIcZZ4oQsWqRk4wify1f8yJURYjYA-l9xTYTiN-j0dxzx9X0jamfYvKEvMIrFWJG9qE9CJ5oIZoyssilVmjTzA5DEwMX-N-bklj4jmtlYEUYHRHedu0SAWd4KSLb-mLmZzQ/s200/Francesc+Parcerisas+poet%25C3%25A0rium.jpg" width="200px" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-1878186643988561572011-03-25T10:34:00.000+00:002013-03-10T12:04:46.499+00:00Carner recomana"Al carrer" és una <a href="http://www.vilaweb.cat/www/verbalia/recomanacions/fitxa?p_idcmp=772490" target="_blank">llista</a> de correu electrònic en què els subscriptors aporten frases curioses escoltades o vistes a l'atzar. Dies enrere un dels corresponsals, l’Eugeni Bofill, descendent de Guerau de Liost, va enviar un <i>alcarrer</i> peculiar que no ho és del tot, perquè qui el va dir no és exactament un desconegut i no sabem on va ser (i com comenta <a href="http://www.catradio.cat/audio/519130/Les-entrevistes-dEl-suplement" target="_blank">Enric Gomà,</a> responsable de la llista, tampoc no ho podem preguntar-ho perquè és dels anys trenta). Li va explicar a l'Eugeni la seva mare, Roser Soliguer, i com veureu podríem apuntar-lo a la llista de facècies del protagonista d'aquest bloc... Un jove s'adreça un dia a Josep Carner per tal que li faci una recomanació per entrar al diari <i>El Matí</i>, i l'escriptor li demana: <br />
<br />
-Jove, fins on puc alabar-lo sense perjudicar-lo?<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirzTRV9xxFAm5P50qYCee2JBjooWAG9npeiuZTqGjigSuTiNpbyzz5aDlxjZhf5_V-yDGczb1g8a-w15icYhBHVLiXbg0ujMOo9Phf6fztNFe-UBSFmLX4GgeZufeGwGuvvxELag/s1600/Autoestima.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" r6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirzTRV9xxFAm5P50qYCee2JBjooWAG9npeiuZTqGjigSuTiNpbyzz5aDlxjZhf5_V-yDGczb1g8a-w15icYhBHVLiXbg0ujMOo9Phf6fztNFe-UBSFmLX4GgeZufeGwGuvvxELag/s200/Autoestima.jpg" width="152" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-92010430233963582402011-02-07T20:41:00.002+00:002015-07-20T15:15:39.027+00:00Ferraté i CarnerEn aquesta nostra cultura, la figura del crític literari és escassa i estranya. Josep Carner ha tingut la sort que alguns dels millors lectors i crítics catalans del segle XX paressin atenció a la seva obra. Al capdavant del grup, al costat de Carles Riba, hi ha sens dubte Joan Ferraté, que va deixar escrit: "És llegint Carner quan tenia tretze anys que vaig aprendre a entendre la poesia, i d'ençà d'aleshores li he estat fidel i l'he seguit llegint amb una admiració que no sembla que hagi d'arribar mai al seu límit."<br />
<br />
El bloc "<a href="http://gferrater.blogspot.com/" target="_blank">Un fres de móres negres</a>: Apunts sobre Gabriel Ferrater" dedica bona part de l'apunt titulat <a href="http://gferrater.blogspot.com/2011/01/joan-ferrate.html" target="_blank">"Joan Ferraté"</a> a la relació d'aquest amb Josep Carner, i hi comenta entre d'altres textos el poema que l'autor de <i>Dinámica de la poesía</i> va escriure en la mort de qui li havia ensenyat a entendre els versos:<br />
<br />
<b>4 juny 1970</b><br />
<br />
<i>Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava<br />
pel camp i que, en tornant de donar un volt,<br />
deia el que havia vist, a tots portant consol.<br />
Josep Carner és mort: tota la saba<br />
del món ha refluït cap a l'abís,<br />
i és ara una ganyota, la faç del paradís</i>.<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3iN3MaYoSWL_57pbm7R6-nQ9yHbM-PNt-z55Lh9WKJgxd-g8oaMASbwesWYGSx949KYG_vxKSM5eDgDxygb6wpdmrdgSTzdHuGV9at5rxAHnRuIXFtOVx0jnbf1i1ljwTMdWYlA/s1600/Joan+Ferrat%25C3%25A9.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" h5="true" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3iN3MaYoSWL_57pbm7R6-nQ9yHbM-PNt-z55Lh9WKJgxd-g8oaMASbwesWYGSx949KYG_vxKSM5eDgDxygb6wpdmrdgSTzdHuGV9at5rxAHnRuIXFtOVx0jnbf1i1ljwTMdWYlA/s200/Joan+Ferrat%25C3%25A9.jpg" width="200" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-51492384919516288932010-09-25T10:35:00.009+00:002013-03-10T12:05:04.398+00:00La filòloga, Carner i StevensonUna jove estudiant que s'autoanomena filòloga zombie <a href="http://divagacionesdeunafilologa.blogspot.com/2010/09/la-poma-escollida-la-manzana-escogida.html" target="_blank">evoca al seu bloc</a> una classe de literatura catalana a partir d'un poema d'<i>Els fruits saborosos</i>, "La poma escollida", aquell que acaba:<br />
<br />
<i>Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:<br />
el fred ens fa temença, la negra nit horror, <br />
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.<br />
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?</i><br />
<br />
I llavors rellegint-lo m'adono que aquesta imatge final em sona, i vaig al llibre de versos que de fa mesos tradueixo i m'adono que sí, que Carner hi segueix de prop R.L. Stevenson al tancament del poema que dedica <a href="http://www.bartleby.com/188/401.html" target="_blank">als cosins</a> amb qui jugava de petit a <i>A Child's Garden of Verses</i>, amb la idea de l'amor deixat enrere com un rastre (o una penyora, en la mirada carneriana) pel temps i per tot allò que ha passat:<br />
<br />
<i>Now in the elders’ seat <br />
We rest with quiet feet,<br />
And from the window-bay <br />
We watch the children, our successors, play. <br />
<br />
“Time was,” the golden head <br />
Irrevocably said; <br />
But time which none can bind, <br />
While flowing fast away, leaves love behind</i>.<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyf_qqdd8c2A5q8JpWofcW1QdFzgYDlcQfhzt9Mf4X6Lv4jYCVNFbErhQUdHYE3DHktpeqOwZ3MxEbWdzIxEkW4w-DCiKvILCiHTYMT9SiKNh7XRgd0QxNFB6z2m6fWHfwHRwJRA/s1600/poma+entre+pomes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyf_qqdd8c2A5q8JpWofcW1QdFzgYDlcQfhzt9Mf4X6Lv4jYCVNFbErhQUdHYE3DHktpeqOwZ3MxEbWdzIxEkW4w-DCiKvILCiHTYMT9SiKNh7XRgd0QxNFB6z2m6fWHfwHRwJRA/s1600/poma+entre+pomes.jpg" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-80431224382032530452010-07-21T16:29:00.002+00:002013-03-10T12:05:16.800+00:00Un clàssic d'ara"Els colors interiors", el recital de la poesia predilecta de Miquel Barceló resumida en nou noms essencials, s'obre aquesta nit al CaixaFòrum barceloní amb versos de Josep Carner. <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/cultura-i-espectacles/20100721/les-muses-barcelo/397235.shtml" target="_blank">"És un clàssic d'ara"</a>, argumenta Biel <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/173826" target="_blank">Mesquida</a>, responsable amb el pintor de la tria de noms i versos.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd14aTPASFJFsVRKTF-4feXAxEbT3u6Y5SFVJ5_AUgZl67-SIRTonAHSp-GzAg9K5O_B459eA4DK913Z-KLLL0hoI31oFKZ9YV5Gs-MbEXiDtc7d3Ohw-Apthm5RYnE_g2xST0LQ/s1600/Miquel+Barcel%C3%B3.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="140" hw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd14aTPASFJFsVRKTF-4feXAxEbT3u6Y5SFVJ5_AUgZl67-SIRTonAHSp-GzAg9K5O_B459eA4DK913Z-KLLL0hoI31oFKZ9YV5Gs-MbEXiDtc7d3Ohw-Apthm5RYnE_g2xST0LQ/s200/Miquel+Barcel%C3%B3.bmp" width="200" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-40475564272852424302010-06-23T08:09:00.002+00:002013-03-10T12:05:26.430+00:00Presseguer floritUn altre comentari (<a href="http://www.tonisala.net/2010/06/25/presseguer-florit/" target="_blank">aquí</a> i <a href="http://www.tonisala.net/2010/06/23/lescriptor-i-el-lector-i-6/" target="_blank">aquí</a>), en aquest cas de Toni Sala i sobre el poema "Presseguer florit", publicat per primer cop a <i>Cor quiet</i>, el 1925, i després al "Verger" d'<i>Arbres</i> (1953).<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDzu9pPtzwI0yrqztW7f4WNoIfZXEdnckDG6niiLxeRDDjk14i5FLMVJh-GLRRgeGUWXk65uLcFfecIbJsMfWzmWMSyeN2ZTQeL7TCxaqt3yR1IY7cRLBDojN_3wEFS931O1qnIA/s1600/presseguer+florit.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" ru="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDzu9pPtzwI0yrqztW7f4WNoIfZXEdnckDG6niiLxeRDDjk14i5FLMVJh-GLRRgeGUWXk65uLcFfecIbJsMfWzmWMSyeN2ZTQeL7TCxaqt3yR1IY7cRLBDojN_3wEFS931O1qnIA/s200/presseguer+florit.jpg" width="200" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-9949555550237870042010-06-05T12:01:00.001+00:002013-03-10T12:05:40.941+00:00"Dedicació" (un comentari)Part <a href="http://jaumesubirana.blogspot.com/2010/05/dedicacio-de-josep-carner.html" target="_blank">I</a>, part <a href="http://jaumesubirana.blogspot.com/2010/05/dedicacio-de-josep-carner-ii.html">II</a> i part <a href="http://jaumesubirana.blogspot.com/2010/05/dedicacio-de-josep-carner-i-iii.html">III</a>.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgymsVB_qWKqPacKpZGQZHhhZ6l8-bNh76burlDO-KcrVQ4sqjA8Q30AiIh3S6pDdc7UH-EMtzSWxxsebsDUDr1_8v2L_BTlSLd8Ab2vdDzzHEOr8NkAaHI_Q7T-vBru0lfH9wubg/s1600/Mois%C3%A8s+de+Miquel+%C3%80ngel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" gu="true" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgymsVB_qWKqPacKpZGQZHhhZ6l8-bNh76burlDO-KcrVQ4sqjA8Q30AiIh3S6pDdc7UH-EMtzSWxxsebsDUDr1_8v2L_BTlSLd8Ab2vdDzzHEOr8NkAaHI_Q7T-vBru0lfH9wubg/s200/Mois%C3%A8s+de+Miquel+%C3%80ngel.jpg" width="150" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-65076612151228576212010-03-27T09:05:00.005+00:002013-03-10T12:05:49.918+00:00El paradís de LloretCarner va passar a Lloret de Mar els estius dels anys 1919 i 1920, fent-hi (segons paraules d'Albert Manent) "de <i>divo</i> de la colònia d'estiuejants". A l'<i>Atles literari de les terres de Girona</i>, consultable a internet, hi <span style="background-color: white;">trobareu una tria de </span><a href="http://www.ddgi.cat/atlesWeb/faces/faces/autors2.jsp?lletra=C" target="_blank"><span style="background-color: white;">fragments i textos carnerians</span></a><span style="background-color: white;"> sobre Lloret, Girona i Olot, entre els quals aquest evocació de "Lloret, paradís gentil" publicada originalment a <i>D'ací i d'allà</i>:</span><br />
<br />
<span style="background-color: white; color: #073763;">"Lloret té serres i santuaris, i ermites i boscos i horts i vinyes i cales, i àdhuc té monuments. Velles casetes exquisides, i l'església més dernier cri del món, i el gran mur enramat del famós Mai tanquis, que és el Lyon d'Or de Lloret; i tres coliseus; i un gran boulevard que és el carrer de Sant Pere; i un passeig de mar ple d'enamorats; i una gran plaça composta de dos bells quadrilàters (l'un ombrejat d'acàcies, i l'altre sense, per a ballar-hi el ball de les moratxes) sempre curulla de criatures; i una platja de petits òpals, dits arena, adornada pels tenderols i pavellons de l'Acadèmia Tiburón, el Quintet Verdura, la Molèstia Social, el Trianon i l'Artilleria pesada; i els jardins tropicals i mítics del 81 del carrer de Sant Pere, i una Venècia, reclosa, crítica, amb planos de dolces noies i enormes canyes de pescar i patis blau argent i flors vagament conventuals; i una ajuntament que s'assembla d'allò més per la seva sumptuositat i el seu aire gairebé francès amb un palau del Tsar que sortia en una làmina de l'edició castellana de <em>Michel Strogoff</em> que llegíem quan érem petits; i quatre casinos..."</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSOuGqHqzcLx_NJJQSKUVsbWdEuixq6y7L-gwM7CPaypuo-6FQevS0L8ND9C4l2GPz7JYE9RNgdVFdbNrgEjWP84D4X1Qgzl7aw_JL43RGxA_WujiX28svza5BPVjr7rvUbOvcag/s1600-h/costa+brava+b%26n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="124" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSOuGqHqzcLx_NJJQSKUVsbWdEuixq6y7L-gwM7CPaypuo-6FQevS0L8ND9C4l2GPz7JYE9RNgdVFdbNrgEjWP84D4X1Qgzl7aw_JL43RGxA_WujiX28svza5BPVjr7rvUbOvcag/s200/costa+brava+b%26n.jpg" vt="true" width="200" /></a></div>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-35834138396296934592010-03-21T19:48:00.004+00:002013-03-10T12:06:01.526+00:00Dels pares de CarnerAlbert Benzekry em fa arribar còpia d'un article d'Antoni Boada, aparegut al <em>Diari d'Igualada</em> el 4 de desembre de 1993, titulat "Igualada i un treball inèdit del poeta Josep Carner". El text s'obre evocant l'assagista <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Osvald_Cardona_i_Roig" target="_blank">Osvald Cardona</a> (a qui havia pertangut un dels meus exemplars de la <i>Poesia</i> de 1957, que quan el vaig comprar contenia tot de retalls de diari d'articles seus), autor de <em>De Verdaguer a Carner</em> (1961) i d'<em>El temps de Josep Carner. 1899-1922</em> (1967). <br />
<br />
L'article de Boada evoca la participació de Carner com a jurat el 1908 als Jocs Florals organitzats a Igualada en commemoració del primer centenari de la batalla del Bruc, però del ara voldria deixar aquí constància és d'un breu paràgraf en què s'hi apunta la relació de l'escriptor amb la vila de Capellades, on també havia estat jurat dels Jocs Florals dos anys abans, el 1906:<br />
<br />
<span style="background-color: white; color: #073763;">"Josep Carner era fill del capelladí Sebastià J. Carner, director que fou de <em>La Hormiga de Oro</em>, revista catòlica que comentà infinites vegades amb elogi l'obra de Mossèn Cinto, així com amb sincer condol la seva mort l'any 1902. La mare de Josep Carner era aquella dama que cedí a l'església de Santa Maria de Capellades el cèlebre 'Tern de la Menescala'. Aquest era el seu renom. Era propietària dels terrenys que hi ha entre la carretera i el llac, on avui hi ha els jardins d'esbarjo infantils i el monument a Clavé. Allò era 'l'hort de la menescala' i fou cedit per la mare del poeta Carner a l'Ajuntament de Capellades."</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVg8r3rkYjt1y9wAFJLDSCGT_exfGmCzV6XHJW2_C1lTwB2k2xyts6xpYgU3PlTYuNfOk71cvqajZ0qkhoOT_IKG9sRaJkhJEwP9rjiTRrdL4UNQ9uMyn_XHgCU7g3nm1LNbtSTw/s1600-h/Capellades.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVg8r3rkYjt1y9wAFJLDSCGT_exfGmCzV6XHJW2_C1lTwB2k2xyts6xpYgU3PlTYuNfOk71cvqajZ0qkhoOT_IKG9sRaJkhJEwP9rjiTRrdL4UNQ9uMyn_XHgCU7g3nm1LNbtSTw/s200/Capellades.jpg" vt="true" width="200" /></a></div>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-75392091734756272672009-10-12T20:06:00.002+00:002013-03-10T12:06:11.012+00:00Carner a l'Ateneu<a href="http://jaumesubirana.blogspot.com/2009/10/carner-lateneu.html" target="_blank">Que la figura de Josep Carner retorni a l'Ateneu Barcelonès</a>...<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7_zlR7OmaZteeLa6vH1_nvHWSwpIUKX8Kh7Uidif-utkXNXqZz3cDBzgh_GDeSrjY1qw5cZ3Pkx9Fp3fMXCCSRJqskemWpDZq_E3ZjD4xyv4k5R3GZsH9xo8YjMpDmoZjvKkjnw/s1600-h/Entrada+Ateneu+Barcelon%C3%A8s.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 127px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7_zlR7OmaZteeLa6vH1_nvHWSwpIUKX8Kh7Uidif-utkXNXqZz3cDBzgh_GDeSrjY1qw5cZ3Pkx9Fp3fMXCCSRJqskemWpDZq_E3ZjD4xyv4k5R3GZsH9xo8YjMpDmoZjvKkjnw/s200/Entrada+Ateneu+Barcelon%C3%A8s.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5391808606273422018" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-59753378949917851782009-06-25T09:18:00.019+00:002013-03-10T12:06:23.905+00:00Massa humanístic<span style="color: #073763;">Quan vaig saber que un dels textos de l’examen de selectivitat era “Bèlgica” de Josep Carner he de confessar que em vaig emocionar. Em vaig imaginar tot d’estudiants que analitzaven la sintaxi clara del poeta i que exposaven, “en vuit línies com a màxim, els components principals de la ciutat ideal”. Me’ls vaig imaginar en el moment de l’examen, això sí, després d’haver-se eixugat les llàgrimes davant del dibuix d’aquella arcàdia tranquil·la, reposada, menestral, provinciana i avorrida. Aquella Bèlgica que té ressons dels poemes del primer Carner noucentista, d'<em>Auques i ventalls</em>, i que amaga, rere l’aparença d’un retrat amable, idíl·lic, intemporal i rodó, la profunda tristesa de l’home i de l’intel·lectual que no viu l’hipotètic destí de “les terres estrangeres” com un condicional sinó com una realitat amarga que el colpeix i el fa ser més savi.<br />
<br />
Bèlgica” és un poema que invita a l’optimisme i que, en una segona lectura, també fa més savi al lector. És a dir, més trist, més conscient de la seva petitesa. Pensava tot això, i topo de cop amb la realitat de la prova. Diuen uns professors: “El text tenia registres massa elevats. Era massa humanístic”. I diuen els estudiants: “Vulnerava les normes: no pertanyia a cap de les lectures obligatòries”. I ningú, o quasi ningú, va triar Carner. I jo em pregunto si val la pena res, si és que jo ja sóc massa vell o massa ingenu, o totes dues coses. I no sé qui en té la culpa. Però aquí no importa res i no hi ha criteri, i no es tracta de saber i de gaudir sinó de no demanar registres massa elevats. I no es tracta de llegir o aprendre sinó de seguir les normes que ens fan ser, dia a dia, més estults i més idiotes.</span><br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">Josep M. Fonalleras, <em><a href="http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=620694&idseccio_PK=1006&h=090612" target="_blank">El Periódico</a></em> (12-VI-09). </span><a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=620694&idseccio_PK=1032" target="_blank"><span style="font-size: 85%;">En castellano, aquí</span></a><span style="font-size: 85%;">.</span><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicqYuMWPoH5X3zKyuXJ9owaQbkAF7Uj-Broa1fMVkRSdesdkqeXuykD6MZW6a60PsBlQpGVSBNP5HeuUByyNvSbKQ1txXbUK-pSWw7PUgYnYLVaT-FCRfZtMik42xxCv67zz-2jg/s1600-h/Grande+Place+Brussel%C2%B7les.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5351194587843961554" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicqYuMWPoH5X3zKyuXJ9owaQbkAF7Uj-Broa1fMVkRSdesdkqeXuykD6MZW6a60PsBlQpGVSBNP5HeuUByyNvSbKQ1txXbUK-pSWw7PUgYnYLVaT-FCRfZtMik42xxCv67zz-2jg/s200/Grande+Place+Brussel%C2%B7les.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 154px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 200px;" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
També s'han referit al tema als seus blocs en Pere de <a href="http://provisionals.blogspot.com/2009/06/provant.html" target="_blank">Provisionals</a>, Albert <a href="http://segademots.blogspot.com/2009/06/josep-carner-al-valles.html" target="_blank">Benzekry</a>, Marcel <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/136808" target="_blank">Campà</a>, Júlia <a href="http://lapanxadelbou.blogspot.com/2009/06/ous-balladors-poesia-carneriana-i-usos.html" target="_blank">Costa</a>, David <a href="http://llunatic.blogspot.com/2009/06/tenim-esvalotat-el-galliner-per-la.html" target="_blank">Madueño</a>, Vicent <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/136220" target="_blank">Partal</a> i Mercè <a href="http://lectoracorrent.blogspot.com/2009/06/les-pau-i-josep-carner.html" target="_blank">Piqueras</a>. I hi han dedicat altres articles Narcís-Jordi <a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/51110-la-gent.html" target="_blank">Aragó</a>, Manuel <a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/48911-aprendre-costa.html" target="_blank">Castaño</a> i Miquel <a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/49385-aquesta-llengua-tan-dificil.html" target="_blank">Pairolí</a> a <em>El Punt</em>, Xavier <a href="http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=621442&idseccio_PK=1006" target="_blank">Febrés</a> al <em>Periódico</em> i el "<a href="http://paper.avui.cat/article/dialeg/167846/feblesa/sistema.html" target="_blank">poeta, assagista i traductor</a>" de guàrdia de l'<em>Avui</em> (replicat l'endemà per Salvador <a href="http://www.salvadorsostres.com/v2/index.asp?autor=5&dia=25&mes=6&ano=2009" target="_blank">Sostres</a>). Tots plegats, val a dir-ho, presidits pel <a href="http://blogs.ccrtvi.com/polonia.php?itemid=22253" target="_blank">Gimferrer polonès</a>, que acaba amb un inapel·lable "Adéu (coma) Andreu (rima popular i consonant i punt i final)".<br />
<br />
<a href="http://www.3cat24.cat/noticia/389568/catalunya/La-prova-de-catala-la-mes-dificil-del-primer-dia-de-selectivitat-segons-alumnes-i-professors" target="_blank">Aquí</a> podeu veure la notícia (i escoltar els comentaris d'uns estudiants consultats) al web de TV3.Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-47584759398619620382009-05-24T18:43:00.011+00:002013-03-10T12:06:31.235+00:00Barcelona, ciutat castellana<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixooCEytHQrr15nYaRUSW3LxQ3kwY5VcLSOMbYGW9p5YESUpGcVZl1Fpb1QlpnHuOZ1WUS1e1iZzLblSg4ljooodyX9etC2Nu4zYVso7Tou3iOrhVTUTU-KGI0TJ9RqGRVokZMRA/s1600-h/papereria02.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5339464207338386594" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixooCEytHQrr15nYaRUSW3LxQ3kwY5VcLSOMbYGW9p5YESUpGcVZl1Fpb1QlpnHuOZ1WUS1e1iZzLblSg4ljooodyX9etC2Nu4zYVso7Tou3iOrhVTUTU-KGI0TJ9RqGRVokZMRA/s200/papereria02.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 133px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 200px;" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: #073763; font-size: 110%;"><strong>Escaparate de una papelería</strong></span><br />
<br />
<span style="color: #073763;">Es una librería-papelería en una esquina de cualquier población catalana. Dos vitrinas flanquean la puerta, bajo un rótulo (pintado sobre vidrio o en un toldo) con el nombre: Núria, La Cua Curta o Els Quatre Cantons. Pegado al cristal, luce, decorticado, un adhesivo de alguna campaña cívica, de la subscripción de un diario o un “En català si us plau”. Los escaparates exhiben las últimas novedades. <em>Ena. La novela</em> de Pilar Eire, <em>La estremecedora historia de Victoria Eugenia, la esposa de Alfonso XIII, a la que nadie quiso</em>. <em>El hombre del baobab</em> de David Cantero, con el lema: “África cambió su destino”. La <em>Guía de la España misteriosa</em> de Pedro Ambrós. Junto a ellas, algunos <em>best sellers</em> internacionales traducidos al español: <em>El testamento final</em>, de Sam Bourne, “autor de <em>Los 36 hombres justos</em>”; <em>El ejército de los saris rosas</em> de Sampat Pal, “la conmovedora lucha de una mujer por la justicia en la India”, y <em>Forjada en cobre</em> de Katia Frost, con un cintillo que reproduce la recomendación de David Sierra: “Una novela vital, evocadora, en la que su protagonista no sólo forja espadas sino también nuestra visión del medioevo”. En la parte inferior, unas guías de Lonely Planet y, en un rincón, los libros catalanes de más venta: <em>El silenci</em> de Gaspar Hernández, en versión catalana y española, la traducción de un Ferran Torrent, <em>Sólo socios</em>, y el libro de Jordi Amat sobre Trías Fargas.<br />
<br />
Cuando era jovencito me gustaban los poemas de Josep Carner de <em>Auques i ventalls</em> que hablaban de la estatua de un príapo en un chalé, de una dama que viajaba en tranvía o del rótulo de una modista que anunciaba a las chicas novedades color de pulga. Me gustaba especialmente un poema titulado “Barcelona, ciutat castellana a l’estiu” en el que Carner evocaba el ambiente de la capital en un verano de principios del siglo XX, cuando la población se iba de campo y playa, el Paseo de Gracia perdía su civilidad y parecía Zamora. “Oh parla castellana ¿qui et feia inconeguda,/qui et feia menyspreada de la ciutat rient?/ Altívola trepitges la nostra fe caiguda/ i dónes ufanosa els teus plomalls al vent”. Desde la acera, tirado en el suelo, un ejemplar del diario <em>El Imparcial</em> abordaba al lector: “Un 'Imparcial' per terra masega l’aura pura,/ i qualsevol diria que el seu cruixit murumura:/ —'A la verdad, no existe el problema catalán'”.<br />
<br />
Ahora que todo el mundo anda tan alborozado con los silbidos al Rey y con las banderas “estelades” que pasean ostentosas ante las cámaras, no hace falta más que detenerse ante el escaparate de una de esas librerías-papelerías que años atrás sirvieron de plataforma a la resistencia cultural. Allí los libros de sobrecubierta y cartoné también hablan. <em>La calavera de cristal</em> de Manda Scott es uno de los más locuaces y, significativamente, noventa y cinco años después del poema de Carner, recita la misma frase de <em>El Imparcial</em>.</span><br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">Julià Guillamon, <em>La Vanguardia</em> (21-V-09)</span>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-14937698195225519232009-03-10T09:56:00.008+00:002009-03-10T12:28:22.015+00:00Poeta universalJoan Solà, una de les persones vives que més coses sap (i millor les explica) sobre la llengua catalana, va ser present a les jornades carnerianes organitzades per Jaume Coll a la Universitat de Barcelona amb motiu dels cent vint-i-cinc anys del naixement de l'autor de <em>Nabí</em>. Amb el títol "Carner, poeta universal", Solà n'ha deixat constància en dos articles consecutius a la seva secció al suplement 'Cultura' del diari <em>Avui</em>. L'<em>Avui</em> no permet enllaçar el suplement, però sí que el pengen en pdf uns dies més tard: <a href="http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0221/090221sup_a004.pdf" target="_blank">aquí</a> (21-II-09) i <a href="http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0228/090228sup_a004.pdf" target="_blank">aquí</a> (28-II-09) podeu llegir les dues peces del professor Solà.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW7QcZnGQYjQ2N_L7e6ZdDooi9kxm2UbA5fZJI_cbjbaEGUPHWLXUcz5qlipmzfdoiaQOymZVPkVjtlDPRR4ukwU2lZHxG7fqquJokTEHs4pN_sUQhZ5ALl9Wi5MMF-TOHEHIinQ/s1600-h/UB+amb+edifici+Carner.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 99px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW7QcZnGQYjQ2N_L7e6ZdDooi9kxm2UbA5fZJI_cbjbaEGUPHWLXUcz5qlipmzfdoiaQOymZVPkVjtlDPRR4ukwU2lZHxG7fqquJokTEHs4pN_sUQhZ5ALl9Wi5MMF-TOHEHIinQ/s200/UB+amb+edifici+Carner.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311534586578002818" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-65951432890527044922009-02-10T21:43:00.012+00:002009-03-10T10:08:38.648+00:00El Nabí sencer<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4MAgriishp71UoncyyoOU2myS3U80sO_iYff6Xrok1kdLbqW0tAbVI5UuH8bTrK6CV0urO4wC7dZYx_nDqxCq8oM4mpkINOe5QQRtKtYNMmYUTdKM8iYkcITalTA8YKW0eVMD_A/s1600-h/Comadira+diu+Nab%C3%AD+de+Carner.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 151px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4MAgriishp71UoncyyoOU2myS3U80sO_iYff6Xrok1kdLbqW0tAbVI5UuH8bTrK6CV0urO4wC7dZYx_nDqxCq8oM4mpkINOe5QQRtKtYNMmYUTdKM8iYkcITalTA8YKW0eVMD_A/s200/Comadira+diu+Nab%C3%AD+de+Carner.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5301298274036475106" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Ja podeu veure i escoltar a VilawebTV tota sencera (compte: dura 81 minuts) la <a href="http://www.vilaweb.tv/?video=5556" target="_blank">lectura de <em>Nabí</em></a> que ahir dia 9, sota el títol "Carner de viva veu", va organitzar la Biblioteca de Catalunya com acte paral·lel a les jornades "Carner a l'edifici Carner" amb motiu del 125è aniversari del naixement del poeta. <br /><br />Els deu cants del llibre són llegits per Enric Casasses (cant I), Oriol Broggi (II), Jaume Coll (III), Andreu Rossinyol (IV), Carles Torner (V), Oriol Izquierdo i Dolors Oller (VI), Víctor Obiols i Jaume Subirana (VII), Jordi Cornudella (VIII), Perejaume (IX) i Narcís Comadira (X).Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-85949462058478257812009-02-06T09:01:00.010+00:002015-02-09T12:19:09.781+00:00Quin dia va néixer Carner<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih97VRV5L5b-qX4sFlA0sUTl3D3xlzzOxke2_OyV9oBzGwVBRGSRoRA2kA6mNGuMK7bPXyfNlYaiORNleHtFGzGfK6pRlMKEnrHo1LL460qnmERE938aFvGYWjFFf2bY41B-fmHA/s1600-h/Betlem,+esgl%C3%A9sia+de.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih97VRV5L5b-qX4sFlA0sUTl3D3xlzzOxke2_OyV9oBzGwVBRGSRoRA2kA6mNGuMK7bPXyfNlYaiORNleHtFGzGfK6pRlMKEnrHo1LL460qnmERE938aFvGYWjFFf2bY41B-fmHA/s200/Betlem,+esgl%C3%A9sia+de.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5299609989020791730" style="cursor: hand; float: left; height: 152px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 200px;" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
En una carta a Josep <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Miracle_i_Montserrat" target="_blank">Miracle</a> del 12 de desembre de 1957, diu Josep Carner: "us escric per retornar-vos la prova completada i dir-vos la diada exacta de la meva naixença. Corren pel món tres dates assignades a aquest fet. La sola bona és la que consta en la fe de baptisme: 5 de febrer de 1884. (Vaig ésser batejat a l'església de Betlem el 9 del mateix mes i any.)"<br />
<br />
Efectivament, corrien (corren) pel món diferents versions sobre el dia exacte de naixement de Carner. La majoria de fonts donaven fins fa uns anys el 5 de febrer de 1884 (és el cas de l'<i>Enciclopedia Espasa</i>, de la biografia de Pere Calders o de tots els llibres de la Selecta —a on treballava Miracle— a partir de la informació proporcionada per l'autor en aquesta carta). Però també hi ha testimonis que parlen del 6 de febrer, com ara Miquel i Vergés al seu pròleg al <i>Nabí</i> americà, la nota biogràfica de <i>Lien</i> (editat l'any 1961 sota els auspicis de Carner i Émilie Noulet) i fins Carner mateix en una carta de 1953 a M. Antònia Salvà, i encara (en aquest cas, en un error evident) el 5 de setembre al Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana (1930). Albert Manent trobà a l'expedient de Filosofia i Lletres dels arxius de la Secretaria General de la Universitat de Barcelona una partida de naixement que dóna com a data el dia 9 de febrer de 1884, i aquesta és la data que ell defensa. La hipòtesi és corroborada per la partida que hi ha a l'expedient per a les oposicions de Carner al cos consular (conservada a l'arxiu del Ministerio de Asuntos Exteriores), i també hi coincideixen les dades consignades al certificat matrimonial amb Émilie Noulet —que, però, devia basar-se en una partida de naixement. També el recordatori del funeral del poeta a Brussel·les dóna la data del 9 de febrer. L'afirmació clara i rotunda de Carner en aquesta carta sembla, però, desmentir la hipòtesi de Manent.<br />
<br />
D'acord amb l'afirmació de Carner, hem anat a buscar la seva fe de baptisme a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, amb la mala fortuna que les pàgines del període 1882-octubre 1884 han estat arrencades del llibre corresponent de l'església de Betlem. Hi ha només conservades unes llibretes petites en què es prenia nota de les dades abans de consignar-les en net al llibre gran: en aquestes llibretes no hi ha cap baptisme el dia 5 ni el dia 9 de febrer. De fet, no hi ha constància que s'hi hagués batejat el poeta. Pot ser que falti alguna d'aquestes llibretes? Pot ser que Carner s'equivoqui i no l'haguessin batejat a Betlem? Si fos així, no s'han conservat els papers d'aquella època de les parròquies properes de Sant Pau del Camp, Santa Anna ni Sant Jaume. Només de la del Pi. Però al Pi (on sí que hi ha el llibre d'aquests anys) tampoc no hi consta el bateig de Carner. Tornem a ser al cap del carrer: la veu autoritzada és indiscutiblement la del mateix poeta però d'entrada, a banda que la prova que aporta ja no existeix, dóna a dos interlocutors dos dies diferents, i tampoc no seria la primera vegada que confon una dada.<br />
<br />
Davant de les vicissituds plantejades per Carner, Miracle li respondrà: "Doncs vet ací que coincideixo amb vós. També jo he estat afavorit amb tres dates de naixença; només que la de la meva partida és falsa. Segons la meva mare, vaig néixer el 9 de gener de 1904; segons el registre —el pare no tenia pressa— el 15; i segons la fe de baptisme, el 16. M'he decantat pel vot de la meva mare." Em sembla interessant el detall de la data de registre incorrecta. De fet, els historiadors confirmen que en aquella època la gent no solia tenir gaire pressa per anar a registrar els fills (nascuts a casa, no pas als hospitals), fins al punt que s'arribà a aprovar unes multes per als que inscrivissin les criatures amb massa dies de retard. Però feta la llei, feta la trampa: la gent anava a inscriure-les i donava una data falsa (uns dies més tard de la real) per estalviar-se la multa. És doncs plausible (però només plausible) que la data real de naixement de Josep Carner —si és que això té cap importància— fos el dia 5 de febrer de 1884.<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;">[Extret de J. Subirana (ed.), "Epistolari entre Josep Carner, Josep M. Cruzet i Josep Miracle", dins <i>Epistolari de Josep Carner</i>, vol. 2 (Curial, 1995)]</span>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-88767011946517371262009-02-05T19:51:00.005+00:002009-03-10T10:09:08.433+00:00Va més enllà<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSSpKbp2_K_iY_LqVWbtrjEItRA1Fn9xcwKqn_o6ahT2YQq6q8-Laa5QeVjGikqDJrOyQsXTOJS13dVT9zFwNQWbl7eKliqzBEufDx7Ckp1XaLBEn3kG7eRNViPTQVH-6la-y0dQ/s1600-h/classicisme+temple.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 134px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSSpKbp2_K_iY_LqVWbtrjEItRA1Fn9xcwKqn_o6ahT2YQq6q8-Laa5QeVjGikqDJrOyQsXTOJS13dVT9zFwNQWbl7eKliqzBEufDx7Ckp1XaLBEn3kG7eRNViPTQVH-6la-y0dQ/s200/classicisme+temple.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5300147553256788578" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />No us perdeu <a href="http://jaumesubirana.blogspot.com/2009/02/aniversari-i-testimoni.html" target="_blank">"Aniversari"</a>, l'article de Narcís Comadira als "Colls i punys" d'aquesta setmana (a les pàgines del <em>Quadern</em> d'<em>El País</em>) sobre el classicisme de Josep Carner.Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-8275998164430180032009-02-03T18:09:00.006+00:002009-03-10T10:09:20.897+00:00Anys i anys<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWsVG6hL3O7N6PQYZNvZsUzbCyW1VZucRsWG97jKEcJyz7bEeNPulKnb0KZRpkY2YZzqKn5qcNESG03sHPvufEDs68Q4sROIFRmE43g-i9DHvq02jS2HehrvR6aNSqZPBcXwJz2g/s1600-h/Jornades+Carner+2009.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 133px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWsVG6hL3O7N6PQYZNvZsUzbCyW1VZucRsWG97jKEcJyz7bEeNPulKnb0KZRpkY2YZzqKn5qcNESG03sHPvufEDs68Q4sROIFRmE43g-i9DHvq02jS2HehrvR6aNSqZPBcXwJz2g/s200/Jornades+Carner+2009.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5300726073667636930" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Dilluns, dimarts i dimecres vinent, del 9 a l'11 de febrer, el <a href="http://www.ub.edu/filologia/tauler/agenda.htm" target="_blank">Departament</a> de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, sota la coordinació del professor Jaume Coll, organitza a l'Edifici Carner (al principi del carrer Aribau, allà on l'escriptor passà la infantesa) unes "Jornades Carner a l'Edifici Carner: En l'escaiença del 125è aniversari del naixement del poeta". El <a href="http://www.ub.edu/filologia/tauler/Carner.pdf" target="_blank">programa</a> del seminari, d'accés lliure, inclou en sessions de matí i tarda intervencions breus d'una llarga llista d'especialistes carnerians, i dilluns 9 al vespre, a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya, la lectura "Carner de viva veu".Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-14370540.post-43310829966110109602009-01-27T10:27:00.006+00:002009-03-10T10:09:46.106+00:00Imprescindible, diuEl retall és de l'<em>Avui</em> d'avui, i me l'envia un altre dels jaumes carnerians del país. Per si no ho llegiu prou bé, el peu de foto apunta —cal pensar que com a suposat ganxo comercial— que "'La fageda d'en Jordà', de Josep Carner, és part del recital". El que sembla imprescindible és un curset de literatura (o d'ús de Google) per a alguns periodistes.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8K5dgsI5BcJMGSKn998hyphenhyphenek5i6Q-LP6IATyMCKztiznwqXERA7NrZynZiUC-4fIPQa08pa9fpjuv7QQhBJXchFlbrdzPC6uKPCy1exBEjHfltGUb70fDBcRcpHSxyfXwG4mrnNQ/s1600-h/imprescindible_Avui+270109.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 191px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8K5dgsI5BcJMGSKn998hyphenhyphenek5i6Q-LP6IATyMCKztiznwqXERA7NrZynZiUC-4fIPQa08pa9fpjuv7QQhBJXchFlbrdzPC6uKPCy1exBEjHfltGUb70fDBcRcpHSxyfXwG4mrnNQ/s400/imprescindible_Avui+270109.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295918531574199442" /></a>Jaumehttp://www.blogger.com/profile/03008646322979360348noreply@blogger.com0