El bloc Notes de lletres conté diverses entrades dedicades a poemes de Carner: una sobre "Cançó" ("Aigües de la primavera...") que remet al vídeo de Túrnez & Sesé què ja vam parlar, una altra sobre "Ostende, 31 desembre 1949" amb enllaç a les versions del poema que figuren al web sobre traducció del PEN Català, dues a partir del dístic "Pietat de la natura" (aquí i la segona, esplèndidament sucosa, aquí) i una darrera sobre "La fulla miraculosa" que apunta: "Cap de les tres fulles no és el terme d’una comparació, ni funciona estrictament com una metàfora. Les fulles són això que s’ha anomenat ―sobretot a partir de la definició d’Eliot― un correlatiu objectiu, de manera que a través de la creació d’imatges, de la descripció d’objectes concrets, d’una situació, pren forma tal o tal emoció ―es carrega allò d’una emoció―; i aquesta el lector l'aprehèn, en té l’experiència, quan el correlatiu mateix la hi evoca. Aquí ―i molt en Carner― el correlatiu objectiu va entrellaçat, a més, amb alguna fal·làcia patètica, així que objectes inanimats són presentats com a posseïdors de capteniments i sentiments humans (l’arbre «que s’exaspera», una fulla que «s’aclapara un sol instant», l’altra, que està «amb mig cor de viure encara, tresca una mica, de gairell»)."
22 de novembre 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada