Massa humanístic

Quan vaig saber que un dels textos de l’examen de selectivitat era “Bèlgica” de Josep Carner he de confessar que em vaig emocionar. Em vaig imaginar tot d’estudiants que analitzaven la sintaxi clara del poeta i que exposaven, “en vuit línies com a màxim, els components principals de la ciutat ideal”. Me’ls vaig imaginar en el moment de l’examen, això sí, després d’haver-se eixugat les llàgrimes davant del dibuix d’aquella arcàdia tranquil·la, reposada, menestral, provinciana i avorrida. Aquella Bèlgica que té ressons dels poemes del primer Carner noucentista, d'Auques i ventalls, i que amaga, rere l’aparença d’un retrat amable, idíl·lic, intemporal i rodó, la profunda tristesa de l’home i de l’intel·lectual que no viu l’hipotètic destí de “les terres estrangeres” com un condicional sinó com una realitat amarga que el colpeix i el fa ser més savi.

Bèlgica” és un poema que invita a l’optimisme i que, en una segona lectura, també fa més savi al lector. És a dir, més trist, més conscient de la seva petitesa. Pensava tot això, i topo de cop amb la realitat de la prova. Diuen uns professors: “El text tenia registres massa elevats. Era massa humanístic”. I diuen els estudiants: “Vulnerava les normes: no pertanyia a cap de les lectures obligatòries”. I ningú, o quasi ningú, va triar Carner. I jo em pregunto si val la pena res, si és que jo ja sóc massa vell o massa ingenu, o totes dues coses. I no sé qui en té la culpa. Però aquí no importa res i no hi ha criteri, i no es tracta de saber i de gaudir sinó de no demanar registres massa elevats. I no es tracta de llegir o aprendre sinó de seguir les normes que ens fan ser, dia a dia, més estults i més idiotes.

Josep M. Fonalleras, El Periódico (12-VI-09). En castellano, aquí.










També s'han referit al tema als seus blocs en Pere de Provisionals, Albert Benzekry, Marcel Campà, Júlia Costa, David Madueño, Vicent Partal i Mercè Piqueras. I hi han dedicat altres articles Narcís-Jordi Aragó, Manuel Castaño i Miquel Pairolí a El Punt, Xavier Febrés al Periódico i el "poeta, assagista i traductor" de guàrdia de l'Avui (replicat l'endemà per Salvador Sostres). Tots plegats, val a dir-ho, presidits pel Gimferrer polonès, que acaba amb un inapel·lable "Adéu (coma) Andreu (rima popular i consonant i punt i final)".

Aquí podeu veure la notícia (i escoltar els comentaris d'uns estudiants consultats) al web de TV3.