07 de febrer 2011

Ferraté i Carner

En aquesta nostra cultura, la figura del crític literari és escassa i estranya. Josep Carner ha tingut la sort que alguns dels millors lectors i crítics catalans del segle XX paressin atenció a la seva obra. Al capdavant del grup, al costat de Carles Riba, hi ha sens dubte Joan Ferraté, que va deixar escrit: "És llegint Carner quan tenia tretze anys que vaig aprendre a entendre la poesia, i d'ençà d'aleshores li he estat fidel i l'he seguit llegint amb una admiració que no sembla que hagi d'arribar mai al seu límit."

El bloc "Un fres de móres negres: Apunts sobre Gabriel Ferrater" dedica bona part de l'apunt titulat "Joan Ferraté" a la relació d'aquest amb Josep Carner, i hi comenta entre d'altres textos el poema que l'autor de Dinámica de la poesía va escriure en la mort de qui li havia ensenyat a entendre els versos:

4 juny 1970

Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava
      pel camp i que, en tornant de donar un volt,
deia el que havia vist, a tots portant consol.
      Josep Carner és mort: tota la saba
      del món ha refluït cap a l'abís,
i és ara una ganyota, la faç del paradís
.


1 comentari:

Enric Blanes ha dit...

Jaume, vaig veure el teu apunt l'endemà que l'havies publicat. T'escric avui, al cap de cinc setmanes, perquè acabo de revisar les meves notes de lectura de "Josep Carner", el poema de Gabriel Ferrater, en què espero que trobis alguna novetat, en agraïment. -- http://gferrater.blogspot.com/2009/05/056-josep-carner.html