Temps enrere vaig voler escriure alguna cosa sobre la iconografia (o els símbols) dels poemes d'exili de Carner per a un simposi acadèmic, i hi mencionava l'àngel trist amb l'espasa torta que apareix a l'últim vers de "De lluny estant". Entre els participants en aquell simposi hi havia en Jordi, un dels lectors més afinats que conec, que va discutir el que jo deia sobre aquell àngel. De llavors ençà no he estat capaç de posar-ho per escrit en un estat publicable, però en Jordi sí, i potser ja no cal afegir-hi gaire cosa més.
Tot plegat (Iborra, Carner, Cornudella), com diu el títol, bones companyies.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada