![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyltVHLqyD5PSUJ7vPTjYYf0RG2I5bZXcs3zZcNT9me4vp6o9hAr4uSTfncCSyKTgdD_Xz7iAewrz7T4QXuVIbGngN4PnVMmJkxtiart16eJlS1vYWwn5yEjV22clmfSFITcgSAw/s200/fulla+de+tardor.jpg)
22 de novembre 2008
Notes de fulles
El bloc Notes de lletres conté diverses entrades dedicades a poemes de Carner: una sobre "Cançó" ("Aigües de la primavera...") que remet al vídeo de Túrnez & Sesé què ja vam parlar, una altra sobre "Ostende, 31 desembre 1949" amb enllaç a les versions del poema que figuren al web sobre traducció del PEN Català, dues a partir del dístic "Pietat de la natura" (aquí i la segona, esplèndidament sucosa, aquí) i una darrera sobre "La fulla miraculosa" que apunta: "Cap de les tres fulles no és el terme d’una comparació, ni funciona estrictament com una metàfora. Les fulles són això que s’ha anomenat ―sobretot a partir de la definició d’Eliot― un correlatiu objectiu, de manera que a través de la creació d’imatges, de la descripció d’objectes concrets, d’una situació, pren forma tal o tal emoció ―es carrega allò d’una emoció―; i aquesta el lector l'aprehèn, en té l’experiència, quan el correlatiu mateix la hi evoca. Aquí ―i molt en Carner― el correlatiu objectiu va entrellaçat, a més, amb alguna fal·làcia patètica, així que objectes inanimats són presentats com a posseïdors de capteniments i sentiments humans (l’arbre «que s’exaspera», una fulla que «s’aclapara un sol instant», l’altra, que està «amb mig cor de viure encara, tresca una mica, de gairell»)."
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyltVHLqyD5PSUJ7vPTjYYf0RG2I5bZXcs3zZcNT9me4vp6o9hAr4uSTfncCSyKTgdD_Xz7iAewrz7T4QXuVIbGngN4PnVMmJkxtiart16eJlS1vYWwn5yEjV22clmfSFITcgSAw/s200/fulla+de+tardor.jpg)
08 de novembre 2008
Nobel o no
Albert Benzekry transcriu a Sega de mots tres cartes de Joan Colomines i Puig a Josep Palau i Fabre dels anys 1961, 1962 i 1963 sobre la candidatura de Josep Carner al premi Nobel que plantegen a manera de drama clàssic el pes simbòlic de l'escriptor ("Això és una acció de guerra. No un homenatge ni una manifestació folklòrica") i l'alta exigència a què va ser sotmès ("Carner ens haurà de perdonar aquesta insistència i amb això donarà proves, una vegada més, de la seva actitud de servei continuat").
Alguna cosa sobre el tema vaig apuntar en un article general sobre la biografia de l'autor a l'exili brussel·lenc, i també se'n poden rastrejar altres cartes i més informació al quart volum de l'Epistolari de Josep Carner (Curial, 1998), que aplega la correspondència entre Carner i Colomines, i al sumari de la correspondència carneriana a l'Arxiu Josep Carner de la Biblioteca de Catalunya, ara consultable en línia.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3G8yk0KC4Llg7plhEJTdzZXHEoWv_PxP0SVxTcoDfZgMVV_UHo70O4uNGtqVLO_j3bEbgjzp4GhWgvO8d-SQjg7olVpavCjxdg2MBCk5V3gEI6-6yVdZP0_zWrM2__V9_JxUP2Q/s200/Joan+Colomines+i+Puig.jpg)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)