03 de desembre 2011
05 de juny 2011
19 d’abril 2011
Parcerisas i Carner
Des del bloc Saragatona, (una visita sempre recomanable) s'evoca la relació (o la mirada) de Francesc Parcerisas sobre Josep Carner amb un primer capítol ara fa quaranta anys, en el llibre La generació literària dels setanta, comparant "Cançoneta incerta" amb "Napalm", i la continuació ja al 2009 evocant en aquest cas "L'estiu fecund al jardinet".
25 de març 2011
Carner recomana
"Al carrer" és una llista de correu electrònic en què els subscriptors aporten frases curioses escoltades o vistes a l'atzar. Dies enrere un dels corresponsals, l’Eugeni Bofill, descendent de Guerau de Liost, va enviar un alcarrer peculiar que no ho és del tot, perquè qui el va dir no és exactament un desconegut i no sabem on va ser (i com comenta Enric Gomà, responsable de la llista, tampoc no ho podem preguntar-ho perquè és dels anys trenta). Li va explicar a l'Eugeni la seva mare, Roser Soliguer, i com veureu podríem apuntar-lo a la llista de facècies del protagonista d'aquest bloc... Un jove s'adreça un dia a Josep Carner per tal que li faci una recomanació per entrar al diari El Matí, i l'escriptor li demana:
-Jove, fins on puc alabar-lo sense perjudicar-lo?
-Jove, fins on puc alabar-lo sense perjudicar-lo?
07 de febrer 2011
Ferraté i Carner
En aquesta nostra cultura, la figura del crític literari és escassa i estranya. Josep Carner ha tingut la sort que alguns dels millors lectors i crítics catalans del segle XX paressin atenció a la seva obra. Al capdavant del grup, al costat de Carles Riba, hi ha sens dubte Joan Ferraté, que va deixar escrit: "És llegint Carner quan tenia tretze anys que vaig aprendre a entendre la poesia, i d'ençà d'aleshores li he estat fidel i l'he seguit llegint amb una admiració que no sembla que hagi d'arribar mai al seu límit."
El bloc "Un fres de móres negres: Apunts sobre Gabriel Ferrater" dedica bona part de l'apunt titulat "Joan Ferraté" a la relació d'aquest amb Josep Carner, i hi comenta entre d'altres textos el poema que l'autor de Dinámica de la poesía va escriure en la mort de qui li havia ensenyat a entendre els versos:
4 juny 1970
Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava
pel camp i que, en tornant de donar un volt,
deia el que havia vist, a tots portant consol.
Josep Carner és mort: tota la saba
del món ha refluït cap a l'abís,
i és ara una ganyota, la faç del paradís.
El bloc "Un fres de móres negres: Apunts sobre Gabriel Ferrater" dedica bona part de l'apunt titulat "Joan Ferraté" a la relació d'aquest amb Josep Carner, i hi comenta entre d'altres textos el poema que l'autor de Dinámica de la poesía va escriure en la mort de qui li havia ensenyat a entendre els versos:
4 juny 1970
Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava
pel camp i que, en tornant de donar un volt,
deia el que havia vist, a tots portant consol.
Josep Carner és mort: tota la saba
del món ha refluït cap a l'abís,
i és ara una ganyota, la faç del paradís.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
