Ferraté i Carner

En aquesta nostra cultura, la figura del crític literari és escassa i estranya. Josep Carner ha tingut la sort que alguns dels millors lectors i crítics catalans del segle XX paressin atenció a la seva obra. Al capdavant del grup, al costat de Carles Riba, hi ha sens dubte Joan Ferraté, que va deixar escrit: "És llegint Carner quan tenia tretze anys que vaig aprendre a entendre la poesia, i d'ençà d'aleshores li he estat fidel i l'he seguit llegint amb una admiració que no sembla que hagi d'arribar mai al seu límit."

El bloc "Un fres de móres negres: Apunts sobre Gabriel Ferrater" dedica bona part de l'apunt titulat "Joan Ferraté" a la relació d'aquest amb Josep Carner, i hi comenta entre d'altres textos el poema que l'autor de Dinámica de la poesía va escriure en la mort de qui li havia ensenyat a entendre els versos:

4 juny 1970

Ha mort, Carner. ¿Sabeu? És el senyor que anava
      pel camp i que, en tornant de donar un volt,
deia el que havia vist, a tots portant consol.
      Josep Carner és mort: tota la saba
      del món ha refluït cap a l'abís,
i és ara una ganyota, la faç del paradís.